Xirivella I

Sovint m'abrigues
amb el teu cel
i darrere del sol
quan ja no ens mira...
i sovint t'acaricie
amb malenconiós passeig
i t'oferix un silenci
ple de records i ple de vida.

.

Xirivella III

Poble vell
quantes fulles d'hivern
hauran corregut pels teus carrers
fent pessigolles a la teua terra...
Poble vell, ple de saviesa...

.

Xirivella II

L'angunia passa
quan torne a ti
i el dolor, i la ràbia
i la por, i el fred
i la pena, i  el buit
i l'oblit és magia
i tota tu, els seus dits.

.

Un adeu

Deixa'm en aquest sostre de fulles seques... 

no vull sentir l'abraç 

d'un viure prestat 

per un temps que mai no acava. 

Fugida o destí? 

una veu que llastima pel seu silençi, 

una cridá que no arriba, 

una ferida per la que sort la vida..

.

Amor.....

...i del so etern buscant-te,
al fugiser sospir del teu gaudi...

.

Una cançó

Somriure nacrat, 

caricia d'un ahir 

que es passeja dins del cor.

.

La por...

L'esguard de l'hivern, 

fred, 

com els ulls sense vida 

d'un futur fugisser

 que espera a que muira. 

I el pense 

i pense gel 

i pense petals, secs 

abraçada perduda

darrere les ombres 

que dona l'oblit.

.